al contingut a la navegació Informació de contacte

Història i patrimoni

Sant Esteve de la Sarga és un dels municipis del Pallars Jussà. És un dels pocs termes municipals pallaresos que no han sofert remodelacions als anys 70, ni s'ha agrupat a cap altre municipi, ni se li n'ha agregat cap.

Tanmateix, no sempre ha estat així. A partir de l'aplicació de la Constitució de Cadis, el 1812 es reconegueren molts de municipis, amb el concepte nou ajuntament fruit de les reformes de principis del segle XIX. En aquell moment es crearen, alhora, els ajuntaments d'Alzamora, Alsina, Beniure, Castellnou de Monsech, Clua de la Conca, Estorm, Montrebeitg, Moro, San Esteban de la Sarga i Torre de Amargós. Tots ells, llevat el d'Alsamora, foren suprimits el febrer del 1847, en aplicar-se la normativa que establia en 30 el nombre mínim de veïns necessaris per poder mantenir ajuntament propi. De primer foren units sota la capitalitat d'Alsamora, que més endavant passà a Sant Esteve de la Sarga.

Els pobles que formen l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga, amb els seus termes, antigament es trobaren vinculats a diferents senyories i jurisdiccions. Una d’aquestes fou la baronia de Castellnou de Montsec, jurisdicció que a la fi del segle XVI pertanyia als Areny, senyors d’Altet i de Lluçà, i que passà als Erill, barons de l’Albi, als Cartellà, barons de Falgons, i als Ardena de Sabastida. El 1687 Gaspar de Portolà i Pont era baró de Castellnou de Montsec. La baronia de Castellnou fou reconeguda com a títol del regne el 1801. Els llocs de l’Alzina i Moror, almenys des del segle XIV, pertanyien al paborde de Mur. L’Alzina en fou alienada a la primeria del segle XVIII, quan la jurisdicció pertanyia a Jeroni Salelles, i ambdós llocs el 1831 eren del duc d’Híxar. La Clua de Montsec, almenys des del segle XIV i fins a l’extinció de l’Antic Règim, era possessió del monestir de Lavaix. Alsamora i Mont-rebei formaren part de la baronia d’Eroles. Alsamora, el 1381, era de Bremon d’Alsamora; a la primeria del segle XVIII era de Maria Barutell, i el 1831, del baró d’Eroles. A la primeria del XVII la Torre d’Amargós era de Francesc Cartiats i el 1831 d’Esteve i Roca.

El terme de Sant Esteve de la Sarga, d’una extensió de 92,87 km2, és situat als vessants septentrionals del Montsec d’Ares, a l’extrem SW de la Conca de Tremp. El municipi és limítrof per ponent, pel curs de la Noguera Ribagorçana, amb la comarca de la Ribagorça, i al S per la carena del Montsec d’Ares (1.678 m) amb el municipi d’Àger (Noguera). A llevant, per l’Obaga de Peguera, confronta amb el municipi de Guàrdia de Noguera i a tramuntana amb les terres de Fígols de la Conca (Tremp) pel Pas del Llop, el serrat Molar i la serra de la Vall. També a tramuntana limita amb el terme de Guàrdia de Noguera per la serra del Sastret, la Fita i els Purredons.

L’economia del municipi ha estat tradicionalment agrària. Vers mitjan segle XIX, a Alsamora, l’Alzina i la Clua es practicava una agricultura de rompuda. Es produïa blat, sègol, ordi, civada, patates, llegum, vi, poc oli i quelcom de fruita. Es criava cabrum i bestiar de llana, a més del boví i mular. Hi havia caça de conills, perdius i altres animals. A l’Alzina hi havia un molí d’oli, a Beniure un de fariner, a Moror un de fariner i un d’oli, i a Estorm hi havia un molí de sang, d’oli, que pertanyia al baró de Castellnou.

A causa de l’aridesa del sòl i el clima excessivament sec, els conreus principals han esdevingut els cerealícoles en règim extensiu, el farratge, els ametllers i l’olivera. Pel que fa a la ramaderia destaca la cria de bestiar oví, boví i aviram.

Actualment, els nuclis de població són:

Estorm, Alzina, Moror, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, L’Agustina, la Clua, la Torre d’Amargós i Castellnou de Montsec.

més informació:

logo.jpg

Document Actions